El Park Güell, un mar de contradiccions

Són dos quarts d’onze. L’autobús ens deixa a la carretera del Carmel, just davant de l’entrada del Cottolengo que ens permet accedir directament al Park Güell. Hem de travessar el carrer. Mentre esperem, ens fixem en el nostre voltant: al darrere, un aparcament d’autocars que està gairebé ple; al davant, un grup nombrós de turistes que no saben cap on anar. Posem el primer peu dins del recinte i comencem a caminar pel passeig de les Palmeres. A mesura que anem avançant, el xivarri va augmentant de la mateixa manera que el nombre de gent. El nostre camí desemboca a la plaça de la Natura. «Quines vistes més espectaculars de la ciutat!», pensem; però pràcticament no les podem gaudir. Som envoltats de turistes, els crits i els flaix de les càmeres no ens deixen trobar ni un moment de calma. Des d’aquí, descobrim on es troba el drac: el podem intuir camuflat entre una vintena de persones. Com s’ha arribat a aquest punt de massificació?

La Plaça de la Natura, un dels indrets del Park Güell on es concentra un major nombre de turistes i que forma part de la zona monumental on l'accés quedarà restringit. Per Lara Ribas

La plaça de la Natura, un dels indrets del Park Güell on es concentra un major nombre de turistes, forma part de la zona monumental on l’accés quedarà restringit a partir de l’octubre. Per Lara Ribas

El Park Güell ha estat un punt de mira al districte de Gràcia durant els últims anys. Des del 2007 fins a l’actualitat, els diferents governs municipals han presentat diverses propostes per modificar la política d’accés al parc. Els socialistes van impulsar i desenvolupar un pla que contemplava el tancament de tot el parc, però va ser aturat per la pressió veïnal l’any 2011. Actualment, amb CiU al capdavant, l’Ajuntament de Barcelona ha plantejat ‘una regulació d’accés a la part monumental’ del Park Güell, és a dir, a la zona que rep més visites i es troba més massificada. Les obres van començar el dimarts dia 21 de maig i s’ha anunciat que la nova regulació entrarà en funcionament l’1 d’octubre d’aquest mateix any.

 

AJUNTAMENT O PLATAFORMA?

L’Ajuntament de Barcelona és qui encapçala la proposta de regulació de l’accés al Park Güell. El seu projecte ha suscitat les veus en contra de diferents actors socials, d’entre els quals destaca la Plataforma Defensem el Park Güell, creada el juliol de 2012, per haver adoptat el paper de clara opositora en el conflicte. Les dues bandes defensen els seus interessos.

El principal objectiu de l’Ajuntament de Barcelona és “aconseguir millorar la qualitat de vida dels veïns i protegir el patrimoni artístic i cultural”, va manifestar la regidora del districte de Gràcia Maite Fandos en l’aprovació del Pla d’Actuacions del Park Güell el passat 18 de febrer. I així mateix ho concreta i especifica Iolanda Latorre, regidora d’Horta-Guinardó i coordinadora de la Taula de Treball del Park Güell: “Es vol aconseguir que els veïns de l’entorn no pateixin la massificació del parc i que es conservi el patrimoni de forma adequada”. El Park Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984. “Ha estat aquesta mateixa organització qui ha donat un toc d’atenció a l’Ajuntament de Barcelona per l’actual estat de conservació del parc”, ens fa saber Latorre.

Latorre explica que es vol controlar la visita massiva, ja que es tracta del principal problema del Park Güell, tal com evidencien els últims estudis publicats sobre el parc, duts a terme del 17 al 22 de juliol del 2012. Els resultats ens diuen que una mitjana de 25.000 persones visitava el parc diàriament. Dels visitants, només un 2,4% eren ciutadans de Barcelona, enfront dels 97,6% restants, que eren turistes. La Plataforma considera que no són els dies més adequats per realitzar un estudi, ja que es tracta d’un període vacacional i de gran afluència turística.

Segons explica Latorre, “voler arreglar la massificació és que vingui menys gent, però sobretot que vingui al llarg del dia”. Per això, “hem posat un cupó de visitants per hora per tal de controlar el flux de gent, però només a la zona monumental, on es concentren més turistes”. El límit seran 900 persones per hora, 800 de pagament i 100 que entraran a través del registre. “Qualsevol persona podrà passar a formar part del club Park Güell. Haurà de registrar-se en una oficina situada al centre de la ciutat i transcorreguts 7 dies, prèvia reserva, podrà retirar una entrada gratuïta a la taquilla del parc”, contempla el Pla d’Actuacions.

Mapa Park Güell amb els punts afectats per aquest projecte de reforma. Font: Ajuntament de Barcelona

El Park Güell comptarà amb dos llocs de venda d’entrades, un a cada extrem del carrer Olot, i amb cinc punts de control al voltant de la zona monumental del parc. Font: Ajuntament de Barcelona

Iolanda Latorre assegura que no es tracta d’un tancament per dues raons: per una banda, no es posa cap tanca física: “Seran persones qui s’ocuparan del control d’accés al Park Güell, de manera que no comporta cap tipus d’obra i estem mantenint el parc arquitectònicament”. Per l’altra, recorda que el parc estarà obert fora de l’horari en què l’accés es trobi regulat. El Pla d’Actuacions recull que hi haurà una persona a cada un dels cinc punts d’accés a la part arquitectònica durant els horaris de regulació turística. “Ara bé, s’hauran de fer unes rasses per poder passar la fibra òptica i fer arribar el wi-fi als treballadors perquè puguin establir comunicacions”, indica Latorre.

El mateix tracte que el veí serà el que tindrà tota la comunitat educativa, no només l’escola Baldiri Reixac que és la que es troba dins del Park Güell. “Totes les famílies podran fer un llistat amb les persones que vulguin que disposin d’un carnet”, aclareix la regidora municipal. “Els veïns i veïnes dels barris adjacents no sortiran perjudicats”, subratlla Latorre, que explica que gaudiran d’un tracte especial: “No tindran cupó màxim i no hauran de fer mai cua, ja que se’ls facilitarà un carnet perquè acreditin l’entrada”.

La recaptació es destinarà al Park Güell, que se li continuaran atorgant els mateixos recursos que ara, i als entorns, ja que la part de la muntanya està molt deteriorada. Així doncs, servirà per reforçar perquè el que rep actualment és molt just per al seu manteniment.

El problema del Park Güell ve de fa molt de temps. L’any 2007 l’Ajuntament de Barcelona ja estudiava la proposta que el parc fos de pagament per als turistes a partir de l’any 2008, tal com podem extreure del Pla Integral d’Actuacions del Park Güell. Tanmateix, la proposta anterior, impulsada per la regidora d’ICV Imma Mayol, era tancar el parc sencer. Tot i així, es va aconseguir paralitzar, ja que els partits de l’oposició van votar-hi en contra, fins i tot CiU. La postura dels convergents era contrària a aquell tancament, i seguien amb la mateixa idea quan es va iniciar la campanya electoral de cara a les eleccions municipals de l’abril de 2011. Carles Agustí, el portaveu de CiU a Gràcia, va garantir que “si governava CiU, no es tancaria el Park Güell”, en unes declaracions a Ràdio Gràcia. Iolanda Latorre continua insistint que “estàvem en contra del tancament”.  I ens explica que es van trobar el problema sobre la taula quan van entrar al govern el juliol de 2011: “L’objectiu, doncs, era mirar d’afrontar-lo i solucionar-lo”.

Arran de la iniciativa plantejada per l’Ajuntament, el passat estiu va sorgir la Plataforma Defensem el Park Güell, com una agrupació apolítica per evitar el que ells anomenen ‘tancament’ del parc. El seu manifest deixa clar que volen un Park Güell públic i gratuït per a tothom.

Com a plataforma, volen informar de la desinformació per part de l’Ajuntament. I, per tant, que els veïns sàpiguen què és el que vertaderament es vol fer des de l’administració, com està el procés i quin és el seu dret de pas. Aquest és un dret polític i social que et permet passar per un lloc de forma il·limitada com a veí de la zona que ets, segons ens explica l’Helena Martínez, membre activa de la Plataforma.

Durant els mesos que la Plataforma porta en funcionament, ja s’han adherit un munt d’entitats a la seva lluita. A més, la Plataforma ha establert diàleg amb el síndic de greuges i la UNESCO a través del correu convencional. El síndic, tot i que va ser ell qui va posar-se en contacte amb la Plataforma, no ha deixat clara la seva postura al·legant que aquest tema no és de la seva competència, però ha dit que igualment comunicaria la situació a l’Ajuntament. De la UNESCO, encara no han rebut resposta, però la Plataforma creu fermament que els codis europeus no permeten el que l’Ajuntament vol fer al parc.

La Plataforma s’oposa a la privatització de l’espai públic i a la mala conservació del parc per part de l’Ajuntament. Destaca que s’han produït errors de conservació del patrimoni cultural i artístic del parc. Per exemple, “han desaparegut 16 boles del rosari”, ens fa saber Rodrigo Arroyo, membre de la Plataforma, ja que les obres que s’han realitzat no han comptat amb la col·laboració de restauradors.

De què em serveix que em donin un carnet si arribo i em diuen que el parc està ple?

Rodrigo Arroyo, l'encarregat d'encapçalar el moviment contra el tancament del Park Güell.

Rodrigo Arroyo, un dels impulsors de la Plataforma Defensem el Park Güell, porta molts anys en la lluita contra el tancament del parc. Per Marta Rivera

També, entén que aquesta regulació és una discriminació. Com s’ha explicat anteriorment, tots els ciutadans tindran accés gratuït si encarreguen un carnet a l’administració que triga 7 dies a arribar a la persona titular. Rodrigo Arroyo manifesta: “Tots els ciutadans tenen dret de pas, no hi ha d’haver discriminació”. Tanmateix, es pregunta: “A mi, de què em serveix que em donin un carnet si arribo i em diuen que el parc està ple? No podré entrar!”. El que vol fer entendre la Plataforma és que els veïns hauran d’acabar pagant perquè és impossible que si tothom pot fer-se el carnet no es cobreixi el topall de 100 persones per hora.

Davant d’aquests esdeveniments, i amb les obres en marxa, la Plataforma està preparant diverses accions. De moment, està elaborant un documental que es podrà veure en alguna televisió i al seu propi blog. També, té un front obert amb la recollida de signatures mitjançant la pàgina web change.org, on ja ha arribat gairebé a les 51.000 firmes. A més, s’ha posat en contacte amb diferents bufets d’advocats perquè els puguin ajudar en aquesta lluita, ja que consideren que hi ha força problemes amb la legalitat.

 

L’ACCIÓ VEÏNAL: ARA SÍ, ARA NO

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) és, juntament amb la Plataforma Defensem el Park Güell, una de les principals opositores al projecte de regulació d’accés a la part monumental del Park Güell.

El passat 24 de gener, la Favb va emetre -amb les associacions de veïns del Coll-Vallcarca, la Vila de Gràcia, Can Baró  i el Carmel- un comunicat en el qual es feia explícita la seva posició: “La proposta tarifària no dóna resposta a cap dels problemes plantejats pels veïns, que són el trànsit i l’aglomeració a l’entorn del parc”. Denuncia que aquesta proposta sembla més recaptatòria que no pas un instrument per controlar els fluxos. També, lamenta el poc interès que l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat enfront de les opinions de les associacions i dels veïns de la zona. “No s’ha donat cap procés participatiu real. No hi ha hagut predisposició de l’Ajuntament per recollir les propostes fetes des de les entitats”, afirma la Favb en el seu comunicat. Proposa que es realitzi un pla integral del Park Güell per tal que tots els ciutadans puguin gaudir d’un ús social del parc.

L’Associació de Veïns del Coll-Vallcarca va oposar-se des d’un principi al tancament del Park Güell, però en les darreres setmanes la seva postura s’ha anat moderant: “El projecte de regulació d’accés és una manera de posar ordre als problemes del parc”, va afirmar Salvador Barrau, president de l’AV del Coll-Vallcarca, en una entrevista a latortugadigital.wordpress.com. “L’Ajuntament ha satisfet les reivindicacions veïnals, ja que veuen respectat el seu dret de pas i, a més, està intentant millorar el parc”, apuntava Barrau. En aquesta mateixa entrevista, Barrau confirma que la postura reivindicativa del veïnat del seu barri acabarà quan l’Ajuntament porti a terme tot allò que ha promès.

L’Associació de Veïns del Carmel lamenta que durant anys no s’hagi prestat suficient atenció a l’estat del parc. “La zona menys turística està especialment degradada per la manca de manteniment i el poc personal que hi treballa, a més de la mala gestió dels recursos i l’elecció errònia de les prioritats”, va afirmar Antonio González, president de l’AV del Carmel, en una de les Taules de Treball.

El fet que el turisme pagui per entrar és la peça clau

“Els veïns de la Salut consideren que el pagament per accedir a la zona monumental reduirà la massificació turística de l’espai”, va afirmar Gabriel Picart, president de l’AV la Salut, en una entrevista a BTV. La seva visió del conflicte és bastant diferent de la de la resta de les associacions de veïns. “La Salut és on patim més l’impacte de la massificació. La situació actual és insostenible i cal controlar-la”, apuntava Picart. “El fet que el turisme pagui per entrar és la peça clau”, concloïa Picart.

 

LA CUP: LA VEU DE L’AGITACIÓ

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) del districte de Gràcia, lluny de quedar-se en una banda a recolzar les altres entitats, destaca la innegable massificació del parc, la poca participació i activitat veïnal, el lucre del sector privat i els desperfectes ocasionats per les massives visites.

Dani Torrents, membre de la CUP Gràcia, mostra la postura radical del partit enfront del projecte de privatització del parc. Per Marina Petrus

Dani Torrents, membre de la CUP Gràcia, mostra la postura radical del partit enfront del projecte de privatització del parc. Per Marina Petrus

Una de les conseqüències de la massificació és la quantitat de desperfectes que se’n deriven. Les queixes, però, no vénen només per les accions dels turistes, sinó per l’absència d’un manteniment adequat i d’una restauració professional. “S’ha asfaltat part del camí de terra, les boles del passeig de les Palmeres estan trencades, una de les columnes de l’interior del parc està restaurada amb ciment, Gaudí mai s’hagués imaginat una cosa així”, ens explica Dani Torrents, membre de la CUP Gràcia.

L’oposició de la CUP es deu a tres motius ben remarcats. Per començar, es tracta d’un projecte ineficaç que no assolirà els objectius marcats, ja que la persona que vol visitar el parc ho seguirà fent sigui de pagament o no, tal com succeeix amb la Sagrada Família. El segon motiu és el caràcter contraproduent de la proposta. La CUP tem que totes aquelles persones que no puguin entrar a la zona monumental accedeixen a les altres zones que fins al moment gaudien d’una major tranquil·litat. I, per últim, és un projecte innecessari. La CUP considera que existeixen d’altres mesures per poder gestionar l’afluència turística del parc sense entrar en mesures discriminatòries i ineficients.

Aleshores, la CUP acceptaria una proposta de desmassificació que consistís a fiscalitzar el turisme i a disposar d’una entrada gratuïta per als ciutadans de Barcelona? La seva posició torna a ser radical. No proposen la divisió en cap dels sentits, no volen cobrar l’entrada a ningú. Torrents deixa clar que és un espai públic i és per a tothom.

 

QUÈ EN PENSEN ELS TREBALLADORS DE PARCS I JARDINS?

La Secció Sindical de CCOO de Parcs i Jardins IM de Barcelona s’ha manifestat reiteradament en contra de la privatització i mercantilització dels espais verds públics durant els últims anys:  “Ens hem posicionat al costat dels veïns i veïnes i hem col·laborat a fer pública la situació, denunciant la manca de manteniment de les zones enjardinades”.

Davant la proposta de l’Ajuntament de Barcelona, els integrants del sindicat han deixat clara la seva posició amb la redacció d’un manifest. Aquí, han exposat que el problema no és la massificació, sinó l’escassa dotació de mitjans i de manteniment actual.

Pel sindicat, “el cas del Park Güell és l’exemple perfecte de com provocar el deteriorament per justificar la privatització”. El grup ha vist com la política emprada per l’Ajuntament ha comportat una reducció de la plantilla de Parcs i Jardins, arribant a uns límits en què difícilment es pot assolir un manteniment mínim i bàsic dels espais verds de la Ciutat Comtal. “Això es nota especialment en espais tan massivament utilitzats com el Park Güell”, afirmen.

Volen fer palesa la dificultat per garantir un manteniment sostenible del parc, així com la falta de competència de l’Ajuntament per gestionar un parc públic eficient econòmicament. Però, sobretot volen constatar que la proposta de l’Ajuntament no millorarà el manteniment del parc, ja que suposarà una pèrdua dels drets d’ús dels ciutadans i veïns de Barcelona.

 

EL FUTUR DEL PARK GÜELL

126 dies per a l’1 d’octubre, dia del ‘tancament’. L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el Pla d’Actuacions del Park Güell i ja està portant-lo a la pràctica. Les obres acaben de començar i, fins i tot, podran estar acabades abans dels mesos de major afluència a l’estiu. Aleshores, començaran les tasques de difusió i comunicació per la ciutat. La Plataforma Defensem el Park Güell no para de créixer, de rebre suport i d’iniciar projectes. Mentrestant, els veïns i veïnes de la zona estan a l’expectativa del que passarà en els pròxims mesos. Iolanda Latorre assegura que no hi ha unanimitat, “però, honestament, jo crec que hi ha majoria”. L’any 2007, el teixit social i ciutadà es trobava unit, fet que va permetre paralitzar la proposta de tancament. Ara, les circumstàncies han canviat. La Plataforma té força suficient per aturar-ho? I l’Ajuntament poca oposició per tirar-ho endavant?

Per saber-ne més:

Pla d’Actuacions de l’Ajuntament de Barcelona 

Programa d’Actuacions del Districte de Gràcia

Propostes alternatives al tancament del parc

Accions dutes a terme pels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona

Visió del conflicte des de la CUP Gràcia

CCOO, aposta per la gestió pública de Parcs i Jardins

Per Marina Petrus, Lara Ribas, Christian Rico, Marta Rivera i Nazaret Romero

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s